TERESA CIGES
Tal vegada els 365 dies que té un any passen molt ràpid, però alguns successos es queden gravats en la nostra memòria. Malgrat això, els fotoperiodistes valencians ens han volgut ajudar a través d’ una exposició que destaca els moments més importants del 2010. Tot sota el punt de vista d’ uns professionals als quals l’ any passat Camps va censurar part de la seua obra per aparèixer fotografiat amb implicats en la trama Gürtel.
Si fem memòria, aquest ja va ser un acte en el qual el President ens va mostrar el seu despotisme, eliminant imatges d’un museu públic i triant el que el País Valencià havia de veure. Aquest assumpte a ell no li va importar gens, doncs aquest Nadal va tindre una trobada amb els fotoperiodistes, sabent que prompte es publicarien les imatges del 2010, i els somreia com si res haguera passat. Camps es va atrevir fins i tot a posar fent una foto, com a símbol que no existia la censura.
Enguany no existeix la censura en l’exposició de «Fragments 2010», és cert. No existeix perquè es situa en una sala del Centre Cultural la Nau, edifici de la Universitat de València; per tant, al no ser un museu públic, les autoritats valencianes no poden fer-ho. Aquesta exposició mira la realitat cara a cara, cerca saber el que passa i explicar-ho, és la manera en què els fotoperiodistes valencians tenen de mantenir viva la memòria dels ciutadans. Aquest any l’exposició és un espai de llibertat per a recordar fets essencials i no caure en la temptació de tapar-se els ulls amb una bena.
Què ens depara “Fragments 2010” o el primer any després de la censura?.L’exposició és gratuïta i està oberta al públic fins al 24 d’abril. En ella s’observa un total de 107 instantànies realitzades per 29 fotoperiodistes que arrepleguen el més destacat del 2010 en el món de l’economia, la política, la cultura, els esports i la societat valenciana. Entre els temes que reflecteixen les fotografies estan l’arribada de l’ AVE a València; els hotels de cinc estels, com l’ Hilton o l’ Hesperia Parc Central, convertits en edificis fantasma; la tensió viscuda durant els primers dies d’abril de 2010 en el barri del Cabanyal; la polèmica dels “xiringuitos”; els efectes de la censura que va patir Fragments 2009 en ser retirada del MuVIM; l’esport valencià que s’apunta uns quants triomfs en un any discret, i les dels representants polítics valencians en un any decisiu de cara al 22-M.
En la secció econòmica la imatge més cridanera és la de Rita Barberá i Francisco Camps ballant en presència del ministre de Foment, José Blanco, quan l’ AVE va arribar a València després del primer viatge en proves. La fotografia és important no sols pel fet de mostrar-nos com els nostres representants sempre tenen que cridar l’ atenció d’alguna forma, sinó també pel ressó que ha tingut l’ AVE a València. No tot ha sigut perfecte. L’aeroport de Manises es veu afectat i els viatgers també, lamentant l’aposta per un tren per a classes amb poder adquisitiu, ja que han desaparegut altres alternatives ferroviàries.
Pel que fa a la secció política, una imatge típica valenciana capta els ulls de tot el públic: les dos del matí, balcó de l’ajuntament ple de falleres i Rita Barberá, la representant dels ciutadans valencians, ens demana callar (perquè va a començar la mascletà?). Aquesta imatge estem farts de veure-la, però, el moment en que Kike Taberner va fotografiar la seua no. En eixe moment estava Maria Teresa Fernández de la Vega, i l’alcaldessa demana silenci davant l’escridassa que rep la que aleshores era vicepresidenta del Govern espanyol. Un fet insòlit.
N’ hi ha un fum d’imatges impactants que fan que aquesta exposició tinga tants espectadors, des de fa huit anys. El que el President de la Generalitat va mostrar censurant l’any passat algunes imatges, és que no volia que el poble valencià coneguera tota la veritat, o part d’ ella, i per això ho va fer.
Ara passa el mateix amb TV3. Al Govern valencià no li interessa que tinguem emissions catalanes, per això les tallen. Amb això demostren moltes coses, però sobretot, la “importància” que li donen a la nostra llengua, a la nostra cultura i a la difusió d’aquestes.
Plantegem-nos, és València una terra de censura?
